o es coneix exactament l'origen de la sidra, però segons els experts la planta de la poma va venir de l’Àfrica, malgrat que es creu que van ser els àrabs qui ens la van fer arribar per primera vegada. Segons altres teories, van aprendre a fer sidra a través dels romans, ja que aquests coneixien la tècnica. Existeix una referència del segle I, del romà Plinio, on s'esmenta la sidra, al descriure un menjar suculent, semblant al codony, que elaboraven els bascos.

No hi ha constància de l’existència de massa escrits referents a la sidra. La referència més antiga apareix en un diploma lliurat per Sancho el Major, al Monestir de Leire. En d’ altres, del segle XII i XIII, s'hi esmenten pomeres i sidra. Pelegrins del segle XV també van deixar per escrit comentaris sobre pomeres i sidra del lloc. A partir del segle XVI, les qüestions referents a la sidra comencen a ser regulades a través d'Ordenances Forals, amb l'objectiu de defensar la poma i la sidra autòctones.

A partir del segle XVII comença el declivi de les pomeres, així com del consum de la sidra; d'una banda, l’augment del cultiu del blat de moro, i d’ altra, la reducció de l'activitat marinera -ja que els mariners eren grans consumidors de sidra-, van ser les causes fonamentals. L'augment del consum del vi que provenia d'Àlaba i Navarra també hi va tenir la seva influència.

A finals del segle XIX la pomera autòctona estava pràcticament desapareguda. Això va comportar la desaparició de les sidreries durant el segle XX: en la dècada dels 30, la producció anual de sidra era de 30 milions de litres; el 1967 va ser d'un milió i quart (la més baixa de la Història).

A les últimes dècades estem vivint una recuperació de la cultura de la sidra, que gaudeix d'un auge inusitat. I que duri!